El món canta davant d’un bressol!

16/12/2016

El pròxim dia 23 de desembre, al Palau de la Música de València, se celebrarà el concert “El món canta davant d’un bressol”, on l’Orfeó Universitari de València interpretarà la cantata Sant Nicolau de Benjamin Britten i que també comptarà amb l’actuació de l’orquestra i cor del conservatori José Manuel Izquierdo de Catarroja i dels Pequeños Cantores de València. Com ja suposareu, els dissenys i les il·lustracions del cartell i del programa són obra meua (ja heu vist els dimonis… la resta de dibuixos -dels que estic molt cofoi- aniré penjant-los a poquet a poquet…).

banner-facebook

Escollit artista resident de l’Orfeó Universitari de València!

12/12/2016

Finalment es pot fer pública la notícia! He estat escollit artista resident de l’Orfeó Universitari de València! No només és un gran honor (tant pel que suposa l’Orfeó com pel nivell dels artistes que m’han precedit (Rafa Armengol i Joel Mestre)) sinó que, a més a més, tindré l’oportunitat de dissenyar la imatge dels concerts de l’entitat, començant pel seu ja històric concert de Nadal al Palau de la Música de València!

Com ja sabreu, l’Orfeó va ser fundat el 1947 al si de la Universitat de València i està format per estudiants, graduats i professors d’aquesta institució. A més, des dels inicis, en formen part estudiants, professors i graduats de la Universitat Politècnica de València. Té, a més, un currículum extraordinari, havent obtingut, per exemple, el primer premi en totes les edicions del Concurs Nacional de Cors Universitaris. Igualment ha aconseguit premis en els concursos de Llangollen i de Knock, i el primer premi del Concurs Internacional de Cors Universitaris a Pardubice (República Txeca). També ha estat guardonat amb el Premi del Jurat en el Festival Vivace 2001 de Veszprém (Hongria), amb la medalla d’argent en els Choir Olympic Games 2006 de Xiamen i amb el Premi d’Havaneres i del Públic en el 53é Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevella. Darrerament ha creat tota una xarxa de projectes educatius amb la col·laboració de diferents institucions, que en completen el vessant formatiu, i s’ha relacionat amb altres modalitats artístiques, amb el Projecte Residències, per tal de crear espais interdisciplinaris.

No cal que  us diga que jo ja m’he posat a treballar i us deixe, en primícia, uns dimoniets que apareixeran en el fullet del concert nadalenc El món canta a un bressol

Xarrada en el Club del Còmic de Belles Arts!

11/12/2016

El dimecres 14 de desembre, de 11.00 a 12.00 estaré fent una xarrada sobre còmic, amor, factures i la vida al límit dels il·lustradors en el Club del Còmic de la facultat de Belles Arts! Serà (literalment) com tornar a casa! Esteu tots convidats!

Charla Huguet BBAA.jpg

Coberta per a “The King in Yellow”

10/12/2016

Una coberta per al llibre The King in Yellow de Robert W. Chambers. Publicat en 1895, el llibre és un fantàstic exponent d’un terror decadentista i “orientalista” arrelat en el simbolisme i la bohèmia del fin de siècle. El meu favorit, entre els deu relats que formen el llibre és “El reparador de reputacions”, extraordinària barreja de terror psicològic i grotesc amb l’afegit d’unes pinzellades (ben negres) de ciència-ficció.

Però, sense cap dubte, l’element més suggerent del llibre és eixa troballa de la meta-ficció que és El rei de groc, una obra teatral que en ser llegida porta a la bogeria i la mort. El rei de groc (un llibre a dins d’un llibre) es menciona en diversos relats del volum, de vegades formant part de la trama, de vegades simplement mencionat, creant una inquietant coherència interna…

the_king_in_yellow_cover

Un siglo de tebeos: Retrospectiva de la historieta en la Comunidad Valenciana (i IV)

02/12/2016

Ve dàcí

-Una curiosidad: Trabajas en tu estudio junto a Jordi Bayarri, y a veces se os unen Victor Santos o José Fonollosa.

Trabajamos Jordi, Sergio Córdoba, Joseba Basalo y yo y tenemos una mesa para “dibujantes invitados” que pasan un rato (como Víctor cuando vuelve de Bilbao) a trabajar y beberse nuestro café. Compartir el día a día de un trabajo, que en ocasiones es muy duro, con mis amigos es un lujo.

Además, trabajar en una “oficina” me ha permitido dejar de vivir en pijama (que a Paco Roca le funciona, pero yo había veces que pensaba “¡llevo tres días sin salir de casaaaa!”) y fingir que tengo un horario normal (cuando escribo estas líneas llevo 40 días seguidos trabajando sin parar, sábados y domingos incluidos, en un libro para SM)…

-¿Cómo ves el mercado actual con la incorporación de la Novela gráfica en el mercado editorial?, ¿es una moda, o siempre ha estado ahí?

¿La novela gráfica es un formato o un “movimiento”? En mi (modestísima) opinión es un formato. Algunos editores consideran que se vende lo suficientemente bien para apostar por ella (se puede colar en librerías no especializadas, se vende bien como libro “random” para regalo, etc.). Bienvenido sea pues. Pero estaría bien no descuidar a los futuros lectores: a los niños y jóvenes (a quienes no les suele ir bien gastarse 25 euros en una novela gráfica) hay que recuperar el quiosco y volver a generalizar el consumo de cómics (se puede soñar, ¿no?) y, para eso, son necesarios también formatos económicos. Pero, por supuesto, una cosa no excluye la otra… como decía Laurence Olivier en Espartaco “¿Te gustan las ostras o los caracoles?” Pues a mí me gustan los dos.

-¿Cuál es el futuro de Jesús Huguet?

Todavía no sé si mi futuro es el de multimillonario atormentado que imparte justicia en una ciudad podrida, el de artista inmensamente famoso meditando sobre el sentido de la vida en una playa del caribe o el de apuesto dibujante con dificultades para pagar el alquiler (¡Hagan sus apuestas!). De momento, voy a seguir dibujando, a ver qué pasa… ¡Pero cualquier día de estos me lío la manta a la cabeza, me voy a telecinco y lo cuento todo!

huguet-jordi-pla

Fotografia de Jordi Pla

Canada or bust!

23/11/2016

I’m receiving a lot of visits from Canada! Hey there! Don’t be shy! Hope you enjoy the site! By the way, I’m a big fan of Crash Test Dummies (Yeah, I know… but nobody is perfect!).

Coberta per a “The burrowers beneath”

22/11/2016

Una coberta per al llibre The Burrowers Beneath de Brian Lumley (traduïda com “Los que acechan en el abismo”). Un llibre terrorífic i, tanmateix, molt divertit.

the_burrowers_beneath_cover

Presentació “Els secrets de l’Ajuntament” (I)

17/11/2016

El pròxim dilluns 21 de novembre de 2016, a les 11.30, es presentarà en el Saló de Plens de l’Ajuntament de València el còmic Els secrets de l’ajuntament, una col·laboració de la Regidoria de Cultura i Edicions Camacuc. L’àlbum l’hem realitzat quatre il·lustradors (Manel Gimeno, Marc Llorens Burguitos, i jo mateix) i és una publicació plena de curiositats, jocs, històries i informació sobre l’Ajuntament, la seua història, la seua seu, les seues competències, etc.

Per obrir boca, la coberta (que, en realitat, va començar sent la contracoberta). I perquè pugueu comprovar les diferències, la primera versió d’aquesta. Com veieu, tenim el balcó ple de gom a gom amb alcaldes, falleres, xiquets, pròcers, animals domèstics i la que serà una de les cicerones en la nostra visita a l’ajuntament, l’escultura Prudència (que és una mica imprudent…).

Vila Oblit, una sèrie (no) oblidada…

15/11/2016

Va ser l’any 2013 quan vaig decidir finalitzar la sèrie 3Vampirs a la revista Camacuc. Encara que gaudia molt dibuixant les aventures de Coppola, Browning i Dreyer, eren ja 6 anys treballant amb els mateixos personatges i el concepte em semblava ja més que amortitzat. En aquell moment, els Imaginautes ja em ballaven pel cap… però, abans que els guardians dels somnis acabaren d’agafar forma, es van colar a la revista quatre misterioses pàgines d’una sèrie que va quedar en l’aire… Vila Oblit, el lloc on van a parar els personatges que cap xiquet recorda. Era (de nou) una sèrie sobre el fracàs i la necessitat de fer les paus amb la pròpia identitat, més enllà de l’opinió dels altres… I quantitat de misteris, aventures i personatges esbojarrats, evidentment!

No m’oblide de Vila Oblit, no us penseu… i potser algun dia la recupere però, de moment, us deixe amb les dues primeres (i, en la meua humil opinió) suggerents pàgines. Què en penseu? Us agradaria llegir la continuació?

Portugal, 1974

11/11/2016

llibertat-copia