Archive for the ‘Projectes demencials’ Category

Vila Oblit, una sèrie (no) oblidada…

15/11/2016

Va ser l’any 2013 quan vaig decidir finalitzar la sèrie 3Vampirs a la revista Camacuc. Encara que gaudia molt dibuixant les aventures de Coppola, Browning i Dreyer, eren ja 6 anys treballant amb els mateixos personatges i el concepte em semblava ja més que amortitzat. En aquell moment, els Imaginautes ja em ballaven pel cap… però, abans que els guardians dels somnis acabaren d’agafar forma, es van colar a la revista quatre misterioses pàgines d’una sèrie que va quedar en l’aire… Vila Oblit, el lloc on van a parar els personatges que cap xiquet recorda. Era (de nou) una sèrie sobre el fracàs i la necessitat de fer les paus amb la pròpia identitat, més enllà de l’opinió dels altres… I quantitat de misteris, aventures i personatges esbojarrats, evidentment!

No m’oblide de Vila Oblit, no us penseu… i potser algun dia la recupere però, de moment, us deixe amb les dues primeres (i, en la meua humil opinió) suggerents pàgines. Què en penseu? Us agradaria llegir la continuació?

Anuncis

Portugal, 1974

11/11/2016

llibertat-copia

Avantpassats…

24/07/2016

Ja us he parlat alguna vegada del meu rebesavi Fortunat Huguet, passat a millor vida mentre carregava, heroicament, contra la seua pròpia rereguarda (havia passat mala nit) a lloms del seu famós entrepà de guerra, Belzebú…

Fortunat Huguet.jpg

Projectes demencials: La petit Terreur des mots croisés

03/05/2016

El 10 d’agost de 1792, masses enfurismades de ciutadans assalten el Palau de les Tulleries. Jean-Michel Travailleur, líder revolucionari, arriba tard a l’escomesa després de passar la nit lluitant bravament i inútilment contra un puzle de 2000 peces que representava un ramat d’ovelles pasturant a la campinya bretona.

Poc després, l’Assemblea Legislativa suspén les funcions constitucionals del rei Lluís XVI. En el mateix decret, es prohibeix que ta mare entre a l’habitació sense trucar a la porta i la representació de bestiar en els puzles. No content amb això, Travailleur posarà en marxa una sèrie de mesures, cada vegada més extremades i violentes, contra els jocs de taula, trencaclosques, endevinalles i encreuats.

En la més coneguda acció de “La petit Terreur des mots croisés” (El petit Terror dels encreuats) Travailleur i els seus seguidors assalten i destrossen la secció de passatemps del diari reialista La Gazette.* El redactor d’encreuats és detingut i, després d’un procés sumaríssim, enviat a la guillotina. Moments abans de ser executat, declararà: “1 Horitzontal: Compositor i famós interpret de viola da gamba alemany, nascut en 1723.”

Revolucio

La multitud, enfurismada per l’atreviment del redactor, esclata en una orgia de fúria i terror: nombroses fàbriques de baralles i tallers on es tallen peces d’escacs són cremats fins als fonaments i qualsevol ciutadà descobert contant endevinalles és guillotinat sense mirar pèl. En referència a aquests fets, el mateix Robespierre afirmarà: “Dues copes de vi blanc i un platet de caragols encebats, per favor.”

Però el mal ja està fet: Travailleur ha quedat copsat per les últimes paraules del redactor executat. Des d’aquell moment, el rau-rau no el deixa dormir: incendia, destrossa i executa a desgana… Finalment, els seus homes el descobreixen, in fraganti, consultant l’enciclopèdia, mentre murmura: “…viola da gamba, viola da gamba… serà Adam de Fulda? O Johann Ernst Altenburg…?”

Detingut immediatament, Jean-Michel és jutjat i el tribunal, en un rampell d’originalitat, el condemna a la guillotina. Les seues últimes paraules en el patíbul, instants abans de ser decapitat, van ser: “Osti! Si és el Carl Friedrich A…!”


*Jacques-Louis David immortalitzarà l’assalt en un dels seus quadres menys coneguts: “Assalt a La Gazette amb plàtan i gerra.”

Projectes demencials: Tres setmanes de setembre: La guerra luso-espanyola de 1974 (I)

05/04/2016

El 25 d’abril de 1974 cau la dictadura portuguesa en l’anomenada “Revolució dels clavells”. En Espanya, amb el dictador Franco ja greument malalt, la preocupació per un possible contagi revolucionari que provoque la caiguda del règim franquista porta a diversos generals i alts càrrecs de la dictadura a prendre una decisió agosarada: la invasió de Portugal. Aquesta és la crònica d’un dels moments més desconeguts de la història de la península Ibèrica: la guerra luso-espanyola de 1974.

En resposta a les preocupants notícies arribades del país veí i, davant la passivitat del general Franco, ja quasi impedit, el 20 de setembre de 1974 es reuneix un conclau de generals i alts càrrecs de la dictadura espanyola (entre els quals es troben Laureano López Rodó i el mateix Manuel Fraga) per discutir la conveniència de llençar una operació militar sobre Portugal, amb l’objectiu de deposar el govern i retornar el poder als militars salatzaristes. Els conspiradors estan, a més a més, en contacte amb els militars portuguesos que estan preparant un colp d’estat per al dia 28 d’aquell mateix mes.

L’ambient general és d’eufòria, ja que el general Cuadra Medina arriba amb algunes botelles de brandi de Jerez “Solera Gran Reserva” que havia comprat durant les vacances d’agost. En un temps extremadament curt, els presents decideixen llançar una operació rellamp sobre Lisboa.*

El general Coloma Gallegos, cap de l’exèrcit de terra i hàbil dibuixant, traça les línies mestres de la invasió sobre les pàgines esportives d’un ABC que troben en la sala. Fraga declararà: “Joder, mi general, el ABC me lo había traído yo.”

Reunio

El pla esbossat pels conjurats és el següent: El dia 27 de setembre, la I, II i VI divisions cuirassades de Brunete, sota el control directe del general Coloma, travessaran la frontera portuguesa per la localitat d’Elvas i es dirigiran directament cap a la capital, esclafant qualsevol resistència que puguen trobar en el seu camí. Al mateix temps, dos regiments de la Legión (desplaçats des de Melilla per a l’ocasió) han de passar la frontera pel sud i dirigir-se ells també cap a Lisboa. La tercera punta del trident la formarà una pluja de paracaigudistes que, ja el 28, ha de caure sobre punts estratègics (bingos, locals de fado, etc.) de la capital lisboeta per neutralitzar la possible resistència i recolzar els sublevats portuguesos.

Diversos moviments de tropes es realitzen al llarg d’aquella setmana, amb el màxim secretisme i discreció (les unitats cuirassades arriben a Badajoz camuflades com “La orquesta pasodoble” i els dos regiments de la Legión creuen en el ferri de Melilla disfressats de trompetistes amb cabra). Tots els desplaçaments es completen amb èxit i, proesa inaudita en l’exèrcit espanyol, el dia 26 les unitats es troben ja en les seues marques. En unes poques hores es posarà en marxa la “Operación Vasco de Gama”…


*Fonts no confirmades asseguren que l’exaltació i l’eufòria arriben a tal punt que, durant la reunió, es produeix un intent de contactar amb el general Carrero Blanco mitjançant una ouija dibuixada improvisadament (amb bic naranjaen l’esquena del president Arias Navarro, temptativa que no arriba a bon terme perquè aquest es queixa del fet que el got que utilitzen per marcar les lletres li fa mal, moment en el qual Manuel Fraga talla de soca-rel la sessió espiritista amb la frase: “Es que eres un puto flojo, Carlitos.”

Projectes demencials: La brigada Vilas-Boas

01/12/2015

brigada

Encara que Portugal es va mantenir neutral durant la Segona Guerra Mundial, una unitat militar portuguesa va intervenir activament en el conflicte. Considerats en l’actualitat com vertaders herois nacionals, les gestes dels membres de l’anomenada Brigada Vilas-Boas van romandre classificades durant dècades per qüestions diplomàtiques.

En essència, la Brigada Vilas-Boas era un comando d’intervenció ràpida que va vendre llençols, tovalloles i cobertors a tots dos bàndols durant els anys de guerra (“Pátria e toalhas!” era el seu crit de guerra), en missions terriblement arriscades (el bombardeig de cobertors sobre la costa nord-africana el 1943 o l’aprovisionament de mocadors de butxaca als soldats nord-americans de la 101 Aerotransportada encerclats en Bastogne) on els seus membres demostraren una vegada i una altra un heroisme poc comú.

Directament a la categoria de llegenda ha passat la missió coneguda com “El salt sobre La Maddalena”, on el temerari capità Alfredo Merceneiro va saltar en paracaigudes sobre l’illa de La Maddalena, on estava empresonat Mussolini, per fer-li arribar uns llençols de percal de 180 fils i un barnús de dutxa. En ser preguntat per un periodista, anys després de la guerra, si no tenia remordiments per haver proporcionat comoditats al dictador Italià, es conta que Marceneiro, amb un mig somriure, va respondre al seu interlocutor: “Roupão coçava”.*

*“El barnús era dels que piquen”.

Nova categoria: Projectes demencials!

01/12/2015

Ja porte un temps pensant posar en paper eixes històries estranyes que em venen al cap de tant en tant: idees per a còmics, contes o novel·les que, de tan personals, absurdes i esbojarrades, mai veuran la llum. Però, ja que no deixen de rondar-me, potser les exorcitzaré del meu pensament fent-les públiques en aquest humil blog. Un únic dubte em capfica… Estarà el món preparat per als meus “Projectes demencials”?