Projectes demencials: La petit Terreur des mots croisés

El 10 d’agost de 1792, masses enfurismades de ciutadans assalten el Palau de les Tulleries. Jean-Michel Travailleur, líder revolucionari, arriba tard a l’escomesa després de passar la nit lluitant bravament i inútilment contra un puzle de 2000 peces que representava un ramat d’ovelles pasturant a la campinya bretona.

Poc després, l’Assemblea Legislativa suspén les funcions constitucionals del rei Lluís XVI. En el mateix decret, es prohibeix que ta mare entre a l’habitació sense trucar a la porta i la representació de bestiar en els puzles. No content amb això, Travailleur posarà en marxa una sèrie de mesures, cada vegada més extremades i violentes, contra els jocs de taula, trencaclosques, endevinalles i encreuats.

En la més coneguda acció de “La petit Terreur des mots croisés” (El petit Terror dels encreuats) Travailleur i els seus seguidors assalten i destrossen la secció de passatemps del diari reialista La Gazette.* El redactor d’encreuats és detingut i, després d’un procés sumaríssim, enviat a la guillotina. Moments abans de ser executat, declararà: “1 Horitzontal: Compositor i famós interpret de viola da gamba alemany, nascut en 1723.”

Revolucio

La multitud, enfurismada per l’atreviment del redactor, esclata en una orgia de fúria i terror: nombroses fàbriques de baralles i tallers on es tallen peces d’escacs són cremats fins als fonaments i qualsevol ciutadà descobert contant endevinalles és guillotinat sense mirar pèl. En referència a aquests fets, el mateix Robespierre afirmarà: “Dues copes de vi blanc i un platet de caragols encebats, per favor.”

Però el mal ja està fet: Travailleur ha quedat copsat per les últimes paraules del redactor executat. Des d’aquell moment, el rau-rau no el deixa dormir: incendia, destrossa i executa a desgana… Finalment, els seus homes el descobreixen, in fraganti, consultant l’enciclopèdia, mentre murmura: “…viola da gamba, viola da gamba… serà Adam de Fulda? O Johann Ernst Altenburg…?”

Detingut immediatament, Jean-Michel és jutjat i el tribunal, en un rampell d’originalitat, el condemna a la guillotina. Les seues últimes paraules en el patíbul, instants abans de ser decapitat, van ser: “Osti! Si és el Carl Friedrich A…!”


*Jacques-Louis David immortalitzarà l’assalt en un dels seus quadres menys coneguts: “Assalt a La Gazette amb plàtan i gerra.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: