Projectes demencials: Tres setmanes de setembre: La guerra luso-espanyola de 1974 (I)

El 25 d’abril de 1974 cau la dictadura portuguesa en l’anomenada “Revolució dels clavells”. En Espanya, amb el dictador Franco ja greument malalt, la preocupació per un possible contagi revolucionari que provoque la caiguda del règim franquista porta a diversos generals i alts càrrecs de la dictadura a prendre una decisió agosarada: la invasió de Portugal. Aquesta és la crònica d’un dels moments més desconeguts de la història de la península Ibèrica: la guerra luso-espanyola de 1974.

En resposta a les preocupants notícies arribades del país veí i, davant la passivitat del general Franco, ja quasi impedit, el 20 de setembre de 1974 es reuneix un conclau de generals i alts càrrecs de la dictadura espanyola (entre els quals es troben Laureano López Rodó i el mateix Manuel Fraga) per discutir la conveniència de llençar una operació militar sobre Portugal, amb l’objectiu de deposar el govern i retornar el poder als militars salatzaristes. Els conspiradors estan, a més a més, en contacte amb els militars portuguesos que estan preparant un colp d’estat per al dia 28 d’aquell mateix mes.

L’ambient general és d’eufòria, ja que el general Cuadra Medina arriba amb algunes botelles de brandi de Jerez “Solera Gran Reserva” que havia comprat durant les vacances d’agost. En un temps extremadament curt, els presents decideixen llançar una operació rellamp sobre Lisboa.*

El general Coloma Gallegos, cap de l’exèrcit de terra i hàbil dibuixant, traça les línies mestres de la invasió sobre les pàgines esportives d’un ABC que troben en la sala. Fraga declararà: “Joder, mi general, el ABC me lo había traído yo.”

Reunio

El pla esbossat pels conjurats és el següent: El dia 27 de setembre, la I, II i VI divisions cuirassades de Brunete, sota el control directe del general Coloma, travessaran la frontera portuguesa per la localitat d’Elvas i es dirigiran directament cap a la capital, esclafant qualsevol resistència que puguen trobar en el seu camí. Al mateix temps, dos regiments de la Legión (desplaçats des de Melilla per a l’ocasió) han de passar la frontera pel sud i dirigir-se ells també cap a Lisboa. La tercera punta del trident la formarà una pluja de paracaigudistes que, ja el 28, ha de caure sobre punts estratègics (bingos, locals de fado, etc.) de la capital lisboeta per neutralitzar la possible resistència i recolzar els sublevats portuguesos.

Diversos moviments de tropes es realitzen al llarg d’aquella setmana, amb el màxim secretisme i discreció (les unitats cuirassades arriben a Badajoz camuflades com “La orquesta pasodoble” i els dos regiments de la Legión creuen en el ferri de Melilla disfressats de trompetistes amb cabra). Tots els desplaçaments es completen amb èxit i, proesa inaudita en l’exèrcit espanyol, el dia 26 les unitats es troben ja en les seues marques. En unes poques hores es posarà en marxa la “Operación Vasco de Gama”…


*Fonts no confirmades asseguren que l’exaltació i l’eufòria arriben a tal punt que, durant la reunió, es produeix un intent de contactar amb el general Carrero Blanco mitjançant una ouija dibuixada improvisadament (amb bic naranjaen l’esquena del president Arias Navarro, temptativa que no arriba a bon terme perquè aquest es queixa del fet que el got que utilitzen per marcar les lletres li fa mal, moment en el qual Manuel Fraga talla de soca-rel la sessió espiritista amb la frase: “Es que eres un puto flojo, Carlitos.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: