Un siglo de tebeos: Retrospectiva de la historieta en la Comunidad Valenciana (i IV)

02/12/2016

Ve dàcí

-Una curiosidad: Trabajas en tu estudio junto a Jordi Bayarri, y a veces se os unen Victor Santos o José Fonollosa.

Trabajamos Jordi, Sergio Córdoba, Joseba Basalo y yo y tenemos una mesa para “dibujantes invitados” que pasan un rato (como Víctor cuando vuelve de Bilbao) a trabajar y beberse nuestro café. Compartir el día a día de un trabajo, que en ocasiones es muy duro, con mis amigos es un lujo.

Además, trabajar en una “oficina” me ha permitido dejar de vivir en pijama (que a Paco Roca le funciona, pero yo había veces que pensaba “¡llevo tres días sin salir de casaaaa!”) y fingir que tengo un horario normal (cuando escribo estas líneas llevo 40 días seguidos trabajando sin parar, sábados y domingos incluidos, en un libro para SM)…

-¿Cómo ves el mercado actual con la incorporación de la Novela gráfica en el mercado editorial?, ¿es una moda, o siempre ha estado ahí?

¿La novela gráfica es un formato o un “movimiento”? En mi (modestísima) opinión es un formato. Algunos editores consideran que se vende lo suficientemente bien para apostar por ella (se puede colar en librerías no especializadas, se vende bien como libro “random” para regalo, etc.). Bienvenido sea pues. Pero estaría bien no descuidar a los futuros lectores: a los niños y jóvenes (a quienes no les suele ir bien gastarse 25 euros en una novela gráfica) hay que recuperar el quiosco y volver a generalizar el consumo de cómics (se puede soñar, ¿no?) y, para eso, son necesarios también formatos económicos. Pero, por supuesto, una cosa no excluye la otra… como decía Laurence Olivier en Espartaco “¿Te gustan las ostras o los caracoles?” Pues a mí me gustan los dos.

-¿Cuál es el futuro de Jesús Huguet?

Todavía no sé si mi futuro es el de multimillonario atormentado que imparte justicia en una ciudad podrida, el de artista inmensamente famoso meditando sobre el sentido de la vida en una playa del caribe o el de apuesto dibujante con dificultades para pagar el alquiler (¡Hagan sus apuestas!). De momento, voy a seguir dibujando, a ver qué pasa… ¡Pero cualquier día de estos me lío la manta a la cabeza, me voy a telecinco y lo cuento todo!

huguet-jordi-pla

Fotografia de Jordi Pla

Canada or bust!

23/11/2016

I’m receiving a lot of visits from Canada! Hey there! Don’t be shy! Hope you enjoy the site! By the way, I’m a big fan of Crash Test Dummies (Yeah, I know… but nobody is perfect!).

Coberta per a “The burrowers beneath”

22/11/2016

Una coberta per al llibre The Burrowers Beneath de Brian Lumley (traduïda com “Los que acechan en el abismo”). Un llibre terrorífic i, tanmateix, molt divertit.

the_burrowers_beneath_cover

Presentació “Els secrets de l’Ajuntament” (I)

17/11/2016

El pròxim dilluns 21 de novembre de 2016, a les 11.30, es presentarà en el Saló de Plens de l’Ajuntament de València el còmic Els secrets de l’ajuntament, una col·laboració de la Regidoria de Cultura i Edicions Camacuc. L’àlbum l’hem realitzat quatre il·lustradors (Manel Gimeno, Marc Llorens Burguitos, i jo mateix) i és una publicació plena de curiositats, jocs, històries i informació sobre l’Ajuntament, la seua història, la seua seu, les seues competències, etc.

Per obrir boca, la coberta (que, en realitat, va començar sent la contracoberta). I perquè pugueu comprovar les diferències, la primera versió d’aquesta. Com veieu, tenim el balcó ple de gom a gom amb alcaldes, falleres, xiquets, pròcers, animals domèstics i la que serà una de les cicerones en la nostra visita a l’ajuntament, l’escultura Prudència (que és una mica imprudent…).

Vila Oblit, una sèrie (no) oblidada…

15/11/2016

Va ser l’any 2013 quan vaig decidir finalitzar la sèrie 3Vampirs a la revista Camacuc. Encara que gaudia molt dibuixant les aventures de Coppola, Browning i Dreyer, eren ja 6 anys treballant amb els mateixos personatges i el concepte em semblava ja més que amortitzat. En aquell moment, els Imaginautes ja em ballaven pel cap… però, abans que els guardians dels somnis acabaren d’agafar forma, es van colar a la revista quatre misterioses pàgines d’una sèrie que va quedar en l’aire… Vila Oblit, el lloc on van a parar els personatges que cap xiquet recorda. Era (de nou) una sèrie sobre el fracàs i la necessitat de fer les paus amb la pròpia identitat, més enllà de l’opinió dels altres… I quantitat de misteris, aventures i personatges esbojarrats, evidentment!

No m’oblide de Vila Oblit, no us penseu… i potser algun dia la recupere però, de moment, us deixe amb les dues primeres (i, en la meua humil opinió) suggerents pàgines. Què en penseu? Us agradaria llegir la continuació?

Portugal, 1974

11/11/2016

llibertat-copia

Dos ietis, dos!

03/11/2016

Els ietis arriben en hivern… directes des de la llibreta d’esbossos…

Més forts!

28/10/2016

Ahir es va presentar en la seu d’UGT-PV la nova Secretaria de Cultura de la FeSP (Federació d’empleades i empleats públics del País Valencià). La responsable d’aquesta secretaria (única en tot el país), la extraordinària Lola Cayuela, té l’encomiable intenció d’obrir la federació a col·laboracions amb el món artístic i cultural del nostre entorn. I tinc l’orgull d’haver encetat aquestes col·laboracions il·lustrant el llibret de presentació de la nova Federació, que amb el lema “Més forts!”, reclama uns serveis públics amb més medis i atenció, després d’aquests anys negres (i que, molt probablement, no seran els últims) per a la res publica. Vos deixe unes imatges dels panells i els llibrets mentre es preparava la presentació.

Llàtzer, “back in time”!

27/10/2016

No perdeu de vista al nostre amic Llàtzer… perquè les seues aventures en la prehistòria encara no han acabat!

Imaginautes: El poble del turó, la vall de la boira…

20/10/2016

Els nostres amics Imaginautes tornen aquest mes amb una altra aventura a la revista Camacuc. Com a curiositat, comentar-vos que Botxa, el monstre que apareix en aquesta historieta, és obra de Nico, un alumne del col·legi Cervantes de València, de 9 anys, i el seu nom original (el del monstre, evidentment, no el del xiquet) era Triojostentaculobocapatasdepollo. Xiquetes i xiquets, a què espereu? Envieu-me els vostres monstres! M’encisen!